Al caliu del fornell

  «La memòria és la imaginació al revés.» (Daniel Pennac) Foto Quim Curbet

 

«N’hi ha prou amb dir la veritat d’una manera estranya, perquè l’estrany acabi semblant cert al seu torn.» (Goethe) iPhoto Quim Curbet

«Quan una llengua mor amb els seus colors i els seus matisos, la gent també mor.» (Maila Talvio, escriptora finlandesa) Foto Quim Curbet

“Ningú et pot treure la llibertat de pensament. Pots ser aconsellat, il·luminat pels altres, però mai deixis que algú pensi per tu.» (Baruch Spinoza) Foto Quim Curbet

“Així que el patois era objecte del menyspreu general, el seu destí estava segellat. A partir de la dècada de 1890, el patois es va veure cada cop més rebutjat pels joves i, sobretot, per les noies i les dones, que es convertirien en transmissores fervents d'una llengua que es considerava símbol de refinament i emancipació. El mateix desdeny pel patois va créixer entre els que havien millorat de posició social o desitjaven fer-ho.» (Eugen Weber - De camperols a francesos iPhoto Quim Curbet

“Sempre fan més soroll les llaunes buides que les plenes. El mateix passa amb els cervells.” (Truman Capote) Foto Quim Curbet

“Un fragilíssim cristall, la prima vida de les paraules.” (Salvador Espriu, Per al llibre de salms d’aquests vells cecs ) Santa Coloma de Farners, octubre de 2024. Foto Quim Curbet.

“En primer lloc, sigueu feliços, com diu el savi, perquè la felicitat no és el fruit de la pau; la felicitat és la pau mateixa.” (Alain, 13 de maig de 1913) Foto Quim Curbet

“Som la suma de totes les persones que hem estimat, els llibres que hem llegit, les pel·lícules que hem vist, els viatges que hem fet…” (Renzo Piano) Foto Quim Curbet

  “Un imbècil sense Cultura mai serà un perfecte imbècil.” (Eugeni Xammar) iPhoto Quim Curbet

  “La nostàlgia ja no és el que era.” (Simone Signoret) Foto Quim Curbet

A vegades em sembla que el puc tocar amb la punta dels dits, és un brunzit gras i dur, com el pas d’un avió de reacció dels que duen estrangers a l’aeroport veí. Em passa pel davant del nas, deixant un rastre de pols que queda suspès durant uns instants en l’aire de l’habitació. Em passo bona part del dia aquí, és la cambra de treball, l’estudi o la sala d’estar, tant se val. És on tinc els llibres que han d’estar més a mà, repartits en dues prestatgeries de fusta que han sofert moltes mudances. La mosca va recorrent els títols d’un en un, passant a ras a la vora de les novel·les i els assaigs, ordenats amb la sistemàtica precisió de l’ordre alfabètic. És una bèstia grossa, negra i peluda, engreixada sota la panxa d’innumerables animals de granja que remuguen en el veïnat. Segurament m’ha confós amb un d’ells i va donant voltes per l’estança tot esperant que deixi anar una tifarada fumejant on poder deixar les seves larves. Però jo soc un animal d’una altra mena, pertanyo a la humana e...

Llavors que pel tossal on d’altres morts segueixen vivents, com la sement sagnant i soterrada, la teva ombra cresqué fins que apagava l’aire i es va arrugar la forma d’ametlla nevada i s’estengué ton pas com una remor freda que queia des d’alguna catedral congelada, casal dels capitans finats de les Espanyes.  ( Pablo Neruda - Cant en la mort i resurrecció de Lluís Companys (fragment), versió en català de Pere Quart)

“Ningú no està mai tan actiu com quan no fa res; ningú no està menys sol com quan només està amb ell mateix.” ( Cató - Citat al final de l’obra La condició humana d’Hannah Arendt) Foto Quim Curbet. Roses, octubre de 2024.

“Mai no emprendrà la nau una singlada si abans no lleva l’àncora.” (Joan Oliver/Pere Quart - Als lacais pòstums ) Foto Quim Curbet. Portvendres, Rosselló. Octubre de 2024.

«La llengua és l'arxiu més antic de la història.» (Joan Coromines) Foto Quim Curbet, París, 2018.

 Originàriament, el calendari romà era de deu mesos. Els romans havien adquirit l’hàbit de personificar i divinitzar tots els fets que tenien dificultats per explicar i situaven els déus “bons” a un costat i els déus “dolents” a l’altre, tenien cura de posar-se sota la protecció dels primers i de protegir-se dels segons. Només els primers quatre mesos de l’any es relacionaven amb déus protectors, tres dels quals en realitat eren deesses: abril dedicat a Afrodita, maig en honor de Maia i juny en honor de Juno. Els últims sis mesos només es designaven pel nombre que els situava i que permetia distingir-los al llarg de l’any, octubre simplement era el vuitè. Com qui no vol la cosa, ja hem arribat a la segona setmana d’octubre, que ara ja no és el vuitè sinó el desè mes, perquè en algun moment es va decidir afegir-ne dos de nous: el mes de Juli Cèsar i el d’Octavi August, que són els de la calorada d’estiu. Les nits ara són cada cop més curtes i l’últim diumenge d’octubre és el de la t...

“Totes les coses que es guarden a la memòria, arriba un moment que perden la significació i es fan buides.” (Robert Saladrigues) Foto Quim Curbet, 2018.

“El meu esperit no avança tant ell sol com quan les cames el belluguen.” (Michel de Montaigne)

“Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.” (Pere Calders) iPhoto Quim Curbet

“Molts que remenen la ploma caldria que remenessin l’aixada, i molts que remenen l ’ aixada, amb la ploma ses dits, servirien millor a l’humanitat.” (Prudenci Bertrana) Foto Quim Curbet, 1977.

“Aferrar-se al conegut és romandre presoner de la ignorància.” (Yvon Rivard, escriptor i professor del Quebec ) Foto Quim Curbet

“La darrera jaqueta que ens posen no porta butxaques.” (Maite Salord - El temps habitat ) Brunyola, la Selva. Octubre de 2024, iPhoto Quim Curbet.

  “No són les perles les que fan el collar, és el fil.” (Flaubert)

  “La màxima fantasia de la nostra civilització és la confiança en l'esdevenir. I el seu màxim temor, la sospita que, en efecte, es tracti solament d'una fantasia.” (Rafael Argullol - El caçador d’instants ) Foto Quim Curbet. Llívia, octubre de 2024.

  “Quan els homes ja no poden canviar les coses, canvien els mots.” (Jean Jaurès)

Set anys és una quantitat relativament petita en la comptabilitat dels pobles. Depèn de com t’ho miris, sembla molt o sembla poc, però és evident que la roda del temps, del nostre temps, gira ara de primer d’octubre a primer d’octubre, perquè tot s’ha capgirat des d’aquell llarg dia de tardor de 2017. Diuen que no es fa res si queda alguna cosa per fer i deunidó les coses que vam deixar embastades. Però, això sí, en vam fer una de grossa i aquesta cosa no l’oblidarem mai per més temps que passi.  Diuen que la veritat és tot allò que els nostres contemporanis ens permeten dir, nosaltres vam agafar la veritat i la vam posar en una urna. Aquell primer dia d’octubre vam aprendre lliçons imprescindibles, mai és tard quan arriba. La primera i potser la més important, va ser que ens vam sentir un sol poble.  És evident que encara ens falten molts primers d’octubre per acabar d’entendre que només assolirem el nostre destí de país si tenim el coratge de donar-nos les mans, d’ajuntar-no...