L’odissea d’un món que no s’atura

El món és complicat, no em cansaré de dir-ho. Vivim envoltats de matisos i de detalls, de formes recargolades i d’idees confuses que s’encalcen les unes a les altres. Bàsicament, la causa fonamental d’aquesta complicació és la rodonesa del nostre planeta. En una terra plana tot seria més fàcil d’explicar per què tot tindria un inici i un final, d’aquesta manera, en canvi, tot allò que sembla arribar al final torna sempre a començar. Tot continua, tot gira, tot flueix, només les nostres vides són passatgeres.

El pa i el vi, per les cultures mediterrànies, definien l’humà. L’Odissea, que Homer va compondre vuit segles abans de Crist, narra les aventures d’Ulisses. Quan l’heroi grec veia aparèixer una terra, es preguntava, abans que res, si els seus habitants eren “menjadors de pa”, o sigui, si eren éssers humans i no monstres, ni bèsties, ni déus. La diferència bàsica amb l’actualitat és que ara de pa n’hi ha de moltes menes i la pregunta s’ha de plantejar amb molt de compte.

Baguet, brètzel, fogassa, llonguet, de motlle, pa àzim, pa blanc, pa bregat, pa candial, pa de molla dura, pa de barra, de cantells, de cantons, de crostons o de tres corns? Pa de cereals, de flama o pa de molla tova, pa de gluten, sense gluten, pa de granyons, pa de màquina, pa de nous, d’olives, pa de pagès, de règim, de sègol, de Viena, pa dextrinat, pa integral, pa sense sal, xapata? L’oferta de qualsevol forn a qualsevol cantonada de l’Eixample és infinita.

Gairebé trenta segles després d’Homer, George Steiner va concloure que «Les cafeteries són un tret característic d’Europa», però aquí ens trobem amb el mateix problema, perquè les variables també són inacabables: cafè negre, cafè filtrat o per degoteig, cafè de premsa francesa, cafè en pols, cafè turc, cafè amb gel, espresso, cafe cubà, cafè crema, doppio, espresso romà, cappuccino, latte, macchiato, antoccino, tallat, espressino, galao, cafè Viena, espresso amb panna, cafè irlandès, mocachino… I si demanem només un cafè, encara ens pregunten si el volem sol. Això és la barbàrie! Homer hi estaria d’acord.

El món és complicat i rodó, i gira com una baldufa, encara que el candidat republicà a la presidència de l’imperi cregui el contrari. Ell que només beu cafè americà i menja pa del McDonald’s no és ningú per jutjar el que mengen o deixen de menjar els immigrants en qualsevol de les seves Springfield, fins i tot en la  imaginada Springfield dels Simpson’s, perquè per alguna cosa el seu heroi fundacional també es diu Homer.

El món és complicat i el viatge immesurable. La vida ens empeny seixanta vegades per minut i no tenim més remei que acceptar-ho. Visquem-la de la millor manera possible i, si està en la nostra mà, no la compliquem encara més. Mengem pa i bevem vi, i un cafè després de dinar per tot bagatge, respirem l’aire de mar i la dolçor de la terra, i siguem feliços com Ulisses, que diuen que va fer un bell viatge.

iPhoto Quim Curbet.