La línia de punts
La vida és un contínuum de detalls, una línia infinita de punts que segueix ininterrompudament i que es reprodueix cada dia. Allò que anomenem “el nostre temps” és la suma de tots aquests punts, encara que després només en recordem uns quants, una mínima part. Stefan Zweig a l’inici d’“El món d’ahir” cita a Shakespeare que fa dir a Cimbelí, rei de Britània, allò de “Acollim el temps tal com ell ens vol”. El temps ens segueix i ens precedeix, i la vida va resseguint els punts com en aquells passatemps d’abans del TBO. Chesterton, que era un apologeta de l’Església catòlica, però que com a bon anglès tenia un bon sentit de l’humor, afirmava que “El que m’agrada de Déu com a novel·lista són les molèsties que es pren amb els personatges secundaris”. Jo crec que no hi ha personatges secundaris en la representació de la vida, tots els punts són necessaris per a completar el dibuix final, el que passa és que al final només recordem el dibuix i no els punts. És comprensible. Tots som confrares...