Llibres, camins i dies
Ens ha tocat viure en un racó de món excepcional on els pobles es toquen els uns als altres, els cables condueixen l’energia i la informació fins on faci falta, i els repartidors de coses vàries et porten fins a la porta de casa els objectes més inversemblants i més desitjats que ens pot oferir la civilització. Miris cap on miris veuràs la mà de la humanitat. Pedres i més pedres, camins i sembrats, i les construccions fabrils dels nostres contemporanis. És un món apamat, i, tal com diria el poeta, ordenat pel “plaer de la raó” i desordenat per “la delícia de la imaginació”. Diuen que l’ordre és la virtut dels mediocres, ho deia si més no el protagonista d’aquella Giornata particolare d’Ettore Scola. Això és perquè nosaltres vivim permanentment instal·lats entre l’ordre i el desordre, entre la mitjania i la singularitat i, d’una manera molt diferent d’aquell filòsof espanyol, nosaltres ens adaptem a les circumstàncies encara que les circumstàncies vagin sempre a la seva. Aquí els cansa...