Llibres, camins i dies

Ens ha tocat viure en un racó de món excepcional on els pobles es toquen els uns als altres, els cables condueixen l’energia i la informació fins on faci falta, i els repartidors de coses vàries et porten fins a la porta de casa els objectes més inversemblants i més desitjats que ens pot oferir la civilització. Miris cap on miris veuràs la mà de la humanitat. Pedres i més pedres, camins i sembrats, i les construccions fabrils dels nostres contemporanis. És un món apamat, i, tal com diria el poeta, ordenat pel “plaer de la raó” i desordenat per “la delícia de la imaginació”.

Diuen que l’ordre és la virtut dels mediocres, ho deia si més no el protagonista d’aquella Giornata particolare d’Ettore Scola. Això és perquè nosaltres vivim permanentment instal·lats entre l’ordre i el desordre, entre la mitjania i la singularitat i, d’una manera molt diferent d’aquell filòsof espanyol, nosaltres ens adaptem a les circumstàncies encara que les circumstàncies vagin sempre a la seva. Aquí els cansats fan la feina i els àngels saben volar no pas perquè tinguin ales, sinó perquè s’ho prenen a la lleugera. Si no fa vent, remem, als bornis els mirem de perfil i hi ha un munt de coses que no necessitem fins que les hem de menester.

És evident que no som un paradigma de l’ordre ni tampoc un exemple del contrari i, ni una cosa ni l’altra ens han de portar a pensar que tot això ens converteix en un model de mediocritat. Som el que som i si tenim sentit de l’humor és perquè som conscients de la relativitat de les coses i, també cal dir-ho, si no fem més el burro és perquè sabem amb certesa que la palla va cara. A poc a poc es va lluny i nosaltres hem arribat fins aquí amb la força del que “qui dia passa, any empeny”.

Com a tothom en aquest món, ens toca viure al dia i ens repartim el temps setmana a setmana; ens queixem constantment de la feixuguesa del viatge, que se’ns fa llarg com un dia sense pa, i quan arriba aquest temps de nuvolositat variable, ens posem al dia –entre soferts editors– en la sempre mutant Setmana del Llibre en Català. Intentem llegir els llibres que ens convenen i procurem també creure que els premis literaris es donen amb justesa. Tot és ara i res en aquest racó de món on ens ha tocat viure. Llibres, camins i dies porten saviesa i tal dia farà un any.

iPhoto Quim Curbet