El temps de les cireres
Jean-Baptiste Clément era un chansonnier socialista que el 1866 viatjava cap a Bèlgica quan va fer una parada a Conchy-Saint-Nicaise. Allà, davant d’una casa vella envoltada de cirerers, va néixer la lletra d’una cançó que amb els anys esdevindria llegendària. «Quan cantarem el temps de les cireres / i el gaig rialler i el rossinyol / estaran de festa», escrivia llavors. També hi apareixia «una nafra oberta al cor», un vers que amb el temps es carregaria d’un dolor que encara no havia arribat, però que acabaria definint el destí de la cançó. Anys més tard, Clément va dedicar la cançó a una jove infermera que va conèixer durant la Setmana Sagnant de 1871, els dies en què l’exèrcit francès va esclafar la Comuna de París. Aquella “valerosa ciutadana Louise” havia atès els ferits al carrer Fontaine-au-Roi i després va desaparèixer, probablement afusellada. Amb aquesta dedicatòria, els versos van adquirir un nou significat: les cireres que «cauen en gotes de sang» evocaven els co...