Ginebra, ordenada i perenne
Ginebra és una ciutat de miralls, els colors irrecuperables del cel reboten en el Léman i el llac els reenvia impecablement a cada indret on li pertoca la seva quota de lluminositat. Tot es reflecteix constantment, la nostra imatge ens persegueix pels carrers, repetida a cada aparador, suspesa en innumerables finestres que, per amagar el contingut de l’edifici, ens retornen el nostre perfil multiplicat fins a l’infinit. Arbres discrets acomboien uns vials discrets. Teulats grisos, automòbils grisos, vestits grisos i un riu gris i gras que flueix entre el so de les campanes, el murmuri de les fonts i el lleu centelleig de les monedes en el clos discretíssim dels bancs. Un raig d’aigua potentíssim intenta arribar fins al cel, perquè Ginebra, també, és una ciutat d’aigua i el raig és el símbol constant del seu poder. Els guardians de la Reforma, des del mur del parc dels Bastions, vigilen de prop els costums de la vila, potser massa cosmopolites pel seu gust, i els carrers empedrats ...