L’ull que redibuixa el món
És evident que percebem la forma i els colors del món que ens envolta a través dels ulls, però és el cervell el que ho acaba de modelar. Perquè els ulls no són càmeres objectives: capturen llum, la transformen en senyals elèctrics i els envien a l’escorça visual. Allà, en mil·lèsimes de segon, el cervell interpreta, completa taques cegues, corregeix ombres, assigna emocions als colors i construeix la realitat que habitem. Així, veure és, en realitat, un acte de creació inconscient on el cervell dibuixa el món abans que nosaltres el mirem. Probablement, les idees també les percebem d’una manera similar. No ens arriben ja acabades des de fora, sinó que el cervell les treballa a partir d’estímuls incomplets, records i emocions. Quan llegim una frase, escoltem un argument o intuïm una solució, no hi ha una còpia exacta de la realitat dins nostre. Hi ha un procés actiu de construcció: connectem punts, omplim buits, filtrem el que no encaixa i donem forma a quelcom que abans no existia. Així...