Al caliu del fornell

El maó és un tros d’argila adormida, un lingot de fang, un instant de temps solidificat i potser és el gran heroi anònim de la història de l’arquitectura. Rafael Masó deia que l’arquitectura és una síntesi de totes les arts, on el ferro, la fusta i la ceràmica han de parlar el mateix llenguatge. I el maó, i també la teula, si alguna cosa saben és parlar el llenguatge de la terra. Des dels llegendaris Jardins Penjants de Babilònia fins a la silueta inconfusible de l’edifici Chrysler a Nova York, passant per la Gran Muralla Xinesa o la immensitat de Santa Sofia, tots comparteixen aquesta mateixa arrel de fang cuit. El totxo ha estat la base dels dos mil temples de Pagan, a Birmània, que han resistit nou-cents anys, i també de la fortalesa medieval de Malbork, a Polònia, que és com una petita ciutat. És tan versàtil que serveix tant per fer les clavegueres de Londres com per aixecar la meravella del Taj Mahal. No hi ha fronteres ni èpoques que se li resisteixin i és un material tan omnipr...