Viatge en automòbil
Vivim en una època en què per viatjar gairebé tot s’hi val. No passa un dia en què veiem com amics o desconeguts ens anuncien les seves fantàstiques aventures en bicicleta, en moto, en vaixell, en autocaravana, en patinet, en avió o en el que sigui. Qualsevol mena de viatge és digne de ser remarcat i anunciat a les xarxes socials com si s’hagués acabat d’inventar la sopa d’all o alguna cosa semblant. Hi ha gent que, posats a dir, fins i tot troba apassionant agafar un tren, i no dic que no tingui la seva morbositat, però l’automòbil encara és el més comú dels mitjans de transport i no sento mai ningú vantar-se d’això, suposo que és perquè passejar-se –només passejar– en cotxe ara ja no és prou glamurós. Dic tot això, evidentment, perquè m’estic retrobant amb aquesta afició –no en diré un esport– que consisteix en pujar a l’automòbil i recórrer les carreteres més modestes i millor o pitjor asfaltades d’aquest país, sense un destí concret ni amb ànim de guanyar cap medalla, ni per trenca...