Octubritats i octubriteses

 Originàriament, el calendari romà era de deu mesos. Els romans havien adquirit l’hàbit de personificar i divinitzar tots els fets que tenien dificultats per explicar i situaven els déus “bons” a un costat i els déus “dolents” a l’altre, tenien cura de posar-se sota la protecció dels primers i de protegir-se dels segons. Només els primers quatre mesos de l’any es relacionaven amb déus protectors, tres dels quals en realitat eren deesses: abril dedicat a Afrodita, maig en honor de Maia i juny en honor de Juno. Els últims sis mesos només es designaven pel nombre que els situava i que permetia distingir-los al llarg de l’any, octubre simplement era el vuitè.

Com qui no vol la cosa, ja hem arribat a la segona setmana d’octubre, que ara ja no és el vuitè sinó el desè mes, perquè en algun moment es va decidir afegir-ne dos de nous: el mes de Juli Cèsar i el d’Octavi August, que són els de la calorada d’estiu. Les nits ara són cada cop més curtes i l’últim diumenge d’octubre és el de la transició a l’horari d’hivern, una qüestió que durant uns dies serà el tema de conversa predilecte.

Els gironins aviat celebraran unes llargues, sorolloses i alcoholitzades Fires, mentre el món es debat entre huracans de tota mena. Els grills ja fa dies que van esverats d’un costat a l’altre i les castanyes cauen dels arbres a la primera ventada. A França, aquest mes no té festivitats religioses (a part de les festes jueves) ni festius públics, al contrari que a Espanya on encara celebren el dia de glorificació de la seva raça. 

Durant aquest mes la producció industrial es troba en el seu zenit anual, així com el consum, ja que el mes d’octubre ocupa el segon lloc, després de desembre, de la facturació al detall. Els primers símptomes de la depressió estacional hivernal apareixen en subjectes predisposats, els accidents de trànsit experimenten un augment considerable i la sortida del sistema escolar fa alimentar l’índex d’atur juvenil i la taxa de suïcidis. El planeta va acabant el seu cicle anual i nosaltres, d’ençà que el món és món, ens preguntem si serà el darrer.

James Ussher, que fou arquebisbe anglicà d’Armagh, a Irlanda, és conegut per la seva cronologia en què situava la creació del món, segons els seus càlculs, en l’any 4004 abans de Crist, concretament en un 22 d’octubre a les sis de la tarda, que és una hora molt inconvenient, perquè els nens s’han de dur a les activitats extraescolars i els avis no sempre estan disponibles. Esperem que aquest pròxim dia 22 a ningú se li acudeixi celebrar-ho, perquè la quota de festivitats sobrevingudes ja va sobreeixir amb l’arribada del Halloween.

iPhoto Quim Curbet