L’estiu del Cor furtiu

 Vivim en una època de grans canvis, tot és divers i mudable. Allò que ahir era blanc avui és negre, el que fa un moment pujava ara baixa, el que abans curava ara és mortal, tot és així i també al revés. Les certeses s’esmunyen pels embornals, les veritats són com ocells migratoris i les evidències només duren un instant. La vida es compon de petits pedaços que intentem ordir de mica en mica i que després pengem amb pinces en els fils prims de la memòria

Cada dia s’assemblaria a un altre com dues gotes d’aigua si no fos per esdeveniments inesperats que fan trontollar la teoria de les semblances. Són dies on esclaten notícies que, per esperades que siguin, sempre ens depassen i queden gravades en la nostra memòria particular i en la col·lectiva, una memòria aquesta que va ser encunyada pel filòsof i sociòleg Maurice Halbwachs, un senyor que, posats a dir, s’assemblava molt a Josep-Lluís Carod-Rovira.

Més enllà d’altres esdeveniments que segur que algú ja haurà passat a net en les pulcres pàgines de la història, a mi m’agrada pensar que aquest hivern passat va ser per a molta gent com jo el del redescobriment del Guerra i pau de Lev Tolstoi, en una traducció i una edició monumentals obra de Judit Diaz Barneda i Edicions de 1984. 

Molts de nosaltres vam passar els dies de Nadal i Reis, i els posteriors, llegint les 956 pàgines de la novel·la del gran escriptor rus, creuant el Niemen d’anada i de tornada, bandejats per les bales d’Austerlitz i Borodinó, i passant fred, amb els peus glaçats i amb neu fins a les celles, pels inesgotables camins de Rússia. I això ens va semblar una heroïcitat que potser no tornaríem a superar en molt de temps.

Però la vida sempre ens sorprèn i, malgrat que ja ho podíem intuir, després d’un hivern vé la seva primavera, i la primavera ens va dur l’esperat llibre de Xavier Pla sobre la vida i l’obra de Josep Pla.

A molts ens semblava que ja ho havíem llegit tot i que ho sabíem tot sobre l’inefable grafòman de Llofriu, i no estàvem disposats de cap de les maneres a introduir-nos en la lectura d’un totxo que l’editor ha volgut que pesés exactament igual que el seu nombre de pàgines: 1.495 grams.

I, sense saber com, ens hem trobat aquest estiu amb el llibre a les mans i sense poder-lo deixar. Josep Pla s’ha introduït a casa nostra prenent-se un Johnnie Walker Red Label, un darrere l’altre i deixant-nos sense existències.

Maurice Halbwachs deia que «Entre els nostres somnis n’hi ha alguns que són combinacions d’imatges fragmentàries, l’origen de les quals només podríem, a través d’un esforç d’interpretació sovint incert, poder rastrejar, en despertar, en una o més regions de la nostra memòria. Altres són simplement records marcats. Hi ha molts intermediaris entre ells». Ens ha quedat clar que Josep Pla –i el seu gairebé heterònim Xavier– és el nostre intermediari de capçalera, que les seves contradiccions són també les nostres i que les nostres vides no serien el que són sense el que ell va arribar a escriure.

Tot esperant que la tardor ens porti noves sorpreses, intentarem acabar de la millor manera possible la lectura d’aquest Cor furtiu, sense caure en la temptació, com alguns sé que ja hi han caigut, de tornar-lo a llegir novament des de l’inici.

Quim Curbet, Fornells de la Selva, 22 de juliol de 2024.

Foto Quim Curbet.