Anar tirant

El 1939, en ple preparatiu per al pitjor escenari bèl·lic, el Ministeri d’Informació britànic va imprimir amb discreció 2,5 milions de còpies d’un cartell. Duia una corona, fons vermell, lletres blanques i un missatge curt: “Keep Calm and Carry On”. Era un consell per a la nova situació cap a la qual el país s’encaminava. Per una ironia del destí, mai va arribar a enganxar-se en cap mur públic. Va quedar emmagatzemat, oblidat, l’Estat va considerar massa paternalista per a una població que, en realitat, ja estava mostrant el seu coratge durant el Blitz. La història el va condemnar al fons d’un calaix durant seixanta anys.

La seva resurrecció, ja al segle XXI, va ser tan casual com la seva mort. El 2000, una còpia polsegosa va aparèixer en una llibreria de segona mà al nord d’Anglaterra. Lliure de drets d’autor, la seva imatge es va popularitzar ràpidament, reeditada per empreses privades en tota mena de productes i donant lloc a innumerables paròdies. La nostàlgia pel caràcter nacional i la crisi financera del 2008 el van convertir en el consell perfecte per a una època d’angoixa. Fins i tot va saltar a la política, amb variants com el “Keep Calm and Speak Catalan”, mentre empreses intentaven, amb poca fortuna, registrar-ne els drets comercials. El fracàs oficial s’havia convertit en un èxit comercial global.

La seva força pràctica rau en la senzillesa. Més que una invitació a la tranquil·litat, era un pla d’acció emocional per al caos: quan tot s’esfondra, l’acte més necessari és perseverar en el ritme de la vida. Aquesta va ser la pedra angular de la resiliència durant el Blitz. Fer el te o netejar runes amb decència no era passivitat, sinó l’essència del valor cívic; mantenir la societat en funcionament era ja una victòria. Avui, el lema conserva aquesta utilitat: recorda que, davant la incertesa, l’acció continuada és sovint més eficaç que el pànic, i que la calma és el prerequisit per pensar amb claredat.

I aquí, en aquest terreny de la resistència quotidiana, és on emergeix el seu cosí llunyà, però més nostre: “Anar tirant”. Mentre l’eslògan britànic evoca una compostura estoica, gairebé imperial, el català neix de la societat mateixa, d’una resiliència popular, pràctica i sense il·lusions. No és un mandat des de dalt, sinó un diagnòstic compartit des del carrer; no pretén la grandesa, sinó la persistència digna. La seva força rau en l’absència d’heroisme: és la decisió col·lectiva de no rendir-se, d’anar-se arrossegant per la vida amb el pes que toqui, siguin bombes, crisis o el caos de Rodalies.

Si “Keep Calm” és l’escut oficial contra el caos, “anar tirant” és la tècnica de camp, la saviesa de trinxera. Sap que, sovint, l’èxit no és triomfar, sinó simplement durar, passar el tràmit i quedar-se dins del joc. En comptes d’esperar la calma perfecta, actua des de la incomoditat, trobant en el mateix “tirar endavant” l’estabilitat que el món exterior nega. Conté la mateixa voluntat de futur que el cartell anglès, però despullada de retòrica, traduïda a l’os i al múscul del quotidià. És, potser, la resposta més honesta a qualsevol crisi: continuar endavant.

Un lleter repartint llet en un carrer de Londres devastat durant un bombardeig alemany. Els bombers estan humitejant les runes darrere seu. Fred Morley/Getty Images