Notes d'estiu
Tots els estius feliços s’assemblen; cada estiu infeliç ho és a la seva manera. Aquesta frase podria haver estat l’inici d’un llibre de Tolstoi, però, manllevada a la meva manera, em serveix per a iniciar aquesta barretada. La realitat és que aquest estiu no difereix massa d’altres que he viscut: fa una calor excessiva, els boscos tenen una tendència irrefrenable a cremar-se, totes les botigues del barri es posen d’acord per a tancar per vacances els mateixos dies i al món passen coses espantoses. Tot això és així, però amb una perillosa tendència a l’alça any rere any. Però a mi m’agradaria parlar només de tres coses que em barrinen pel cap, potser a causa de la calorada. La primera és que cada cop em fa més por la nit, tinc la sensació que els dolents de la pel·lícula s’han apoderat definitivament d’aquestes hores i no hi ha festival, ni festa major, ni celebració que em tregui de casa. Només soc feliç durant les hores diürnes, peti ...