Una terrible victòria
L’onze de novembre de 1918 va ser un dia fresc, humit i ple de boira. A París, quan faltaven tot just deu minuts per les quatre de la tarda, Georges Clemenceau –el president del govern– va entrar a l’hemicicle del Palais-Bourbon, on l’esperaven tots els diputats per aclamar-lo. A les 11 del matí havia entrat en vigor l’armistici i Alemanya havia signat les condicions imposades pels aliats. La guerra havia acabat, quedaven pel camí milions de morts i Clemenceau va advertir als diputats: «Ara hem de guanyar la pau i potser serà més difícil que guanyar la guerra». Just unes hores més tard, a la plaça de l’Opéra, el feix d’un focus va il·luminar la façana del Grand Hôtel. La multitud que omplia la plaça es va posar a aplaudir, creient veure Clemenceau en una de les finestres. Però la figura va desaparèixer quan, des de dalt de les escales de l’Òpera, la cantant Martine Chenal va començar a entonar les primeres estrofes de La Marsellesa : «Aixequ...