Oh, Israel!
Article del 13 d’octubre de 2022 Durant l ’ estiu de 1973, sota el verd olivaci d’arbres estiuencs, en un càmping de Sant Feliu de Guíxols, vaig llegir un llibre que va significar una sotragada en la meva incipient adolescència: Oh, Jerusalén , de Dominique Lapierre i Larry Collins. D’aquella lectura en recordo, com si fossin records propis, les maquinacions de l ’ Irgun, les jugades polítiques de l ’ Haganah, Golda Meir, David Ben Gurion, els kibbutzs i la ciutat santa, polièdrica i reconsagrada. Encara ara, molts anys després, em sento partícip d ’ aquells fets que culminaren en la creació d ’ Israel, un estat jove i modern, als antípodes del franquisme imperant a casa nostra, i bandejat des del seu inici per un entorn hostil, gairebé feudal i profundament antidemocràtic. Des d ’ aleshores no he tingut altre remei que, en els moments en què la meva consciència ho ha exigit, posar-me al costat del poble d’Israel. Em passa el mateix que amb Catalunya: quan la realitat t ’ h...