Punts de fuga

L’any 2004, el novel·lista americà David Markson va publicar l’obra experimental Vanishing point –Punt de fuga–, composta bàsicament d’anotacions i de cites erudites. Entre elles n’he triat unes quantes:

  • L’arquebisbe Ussher va calcular “científicament” la data de la creació del món a partir de la Bíblia i va arribar a la conclusió que l’univers va començar a rutllar el 22 d’octubre del 4004 abans de Crist a les 9 del matí.
  • Anys més tard, un erudit igual d’enginyós va assegurar que Hèctor, príncep de Troia, va morir el 28 d’agost de 1185 de la mateixa era, però sense especificar l’hora exacta.
  • Coleridge deia que «tots els poetes són ximples», però després especificava que «no tots els ximples són poetes».
  • L’any 525, el papa Hormsides I va encarregar al monjo Dionís l’Exigu, que calculés la data de naixement de Jesucrist. Dionís va calcular la data a partir del cicle metònic en correspondència a la Pasqua amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el següent cicle de pasqua al cap de set anys, de manera que va establir que l’any zero seria justament 525 anys abans del llavors present.
  • L’any 1845 hi havia 945 llibreters a París.
  • L’any 1941 al camp de concentració de Theresienstadt hi havia 15.000 nens. En van sobreviure 92.
  • L’any 1821, Heinrich Heine, poeta romàntic alemany –però d’origen jueu– va profetitzar que on cremen llibres acabaran cremant persones.
  • L’any 1940 els nazis van profanar la seva tomba al cementiri de Montmartre.
  • L’any 1942 Nelly Sachs i Paul Celan van portar flors a la seva tomba.
  • Foció fou un general i home d’estat atenenc. Plutarc el va fer protagonista d’una de les vides paral·leles. Cap a l’any 322 abans de Crist, durant un discurs davant de la multitud va ser interromput per unes ovacions extraordinàries, la qual cosa li va fer exclamar: «He dit alguna ximpleria sense adonar-me’n?».
  • Més o menys cap a l’any 1000, Abu Said, poeta i sant sufí, es va asseure davant de casa seva i va dir «Al·là» durant set anys.
  • El 1961, al Museu d’Art Modern de Nova York, 160.000 espectadors –durant 47 dies– van passar davant de «Le bateau” de Matisse abans que els organitzadors de l’exposició el pengessin correctament.
  • L’any 1582 el calendari Gregorià va substituir al Julià i necessitarà ajustar-lo un dia cada 3.333 anys. El següent ajustament toca l’any 4915.
David Markson.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sobre l’odi i els llibres que he de llegir

Imatge
La gent que encara llegim llibres –en paper– tenim problemes que la resta de mortals s’estalvien. Comprem llibres compulsivament, que després no sabem on posar i que a vegades fins i tot ens cauen de les mans a causa del seu pes, uns 100 grams per metre quadrat de paper, que ràpidament es tradueixen a uns 1,5 quilos per volum. He agafat com a mesura base El cor furtiu , la biografia de Josep Pla treballada per Xavier Pla. De la mateixa manera que els madrilenys ho mesuren tot en funció de l’extensió del Bernabeu, jo ja fa temps que mesuro els llibres amb “cors furtius”; el que estic llegint ara, per exemple, pesa 1,24 cors furtius. Però els llibres no ens cauen de les mans només pel seu pes, també ho fan per altres causes, a vegades pel seu contingut i altres només per pur cansament mental. Molt sovint, més del que és recomanable, em canso dels llibres que “hauria de llegir” i em dedico a fer altres coses, però no puc deixar de tenir un llibre a mà i és aleshores quan obro la meva bibl...
Llegeix més »

Oh, Israel!

Imatge
Article del  13 d’octubre de 2022   Durant l ’ estiu de 1973, sota el verd olivaci d’arbres estiuencs, en un càmping de Sant Feliu de Guíxols, vaig llegir un llibre que va significar una sotragada en la meva incipient adolescència: Oh, Jerusalén , de Dominique Lapierre i Larry Collins. D’aquella lectura en recordo, com si fossin records propis, les maquinacions de l ’ Irgun, les jugades polítiques de l ’ Haganah, Golda Meir, David Ben Gurion, els kibbutzs i la ciutat santa, polièdrica i reconsagrada. Encara ara, molts anys després, em sento partícip d ’ aquells fets que culminaren en la creació d ’ Israel, un estat jove i modern, als antípodes del franquisme imperant a casa nostra, i bandejat des del seu inici per un entorn hostil, gairebé feudal i profundament antidemocràtic. Des d ’ aleshores no he tingut altre remei que, en els moments en què la meva consciència ho ha exigit, posar-me al costat del poble d’Israel. Em passa el mateix que amb Catalunya: quan la realitat t ’ h...
Llegeix més »

L’art de vestir bé

Imatge
Cada matí, una de les meves primeres preocupacions és vestir-me i trobar la roba adequada pel dia que m’espera. Poques vegades aconsegueixo encaixar-ho bé del tot, però sempre intento sortir de casa amb el mínim de dignitat exigible i amb la cremallera de la bragueta ben cordada fins a dalt. El meu “fons d’armari” és força exigu, tot i que jo sempre penso que tinc massa roba i els tons de les meves peces de vestir tendeixen cap al color de “gos quan fuig”. En els temps que corren, no m’hauria de preocupar gaire per aquestes circumstàncies, perquè tothom va com vol, i pel carrer es veuen les coses més estranyes. Fins i tot durant el temps de carnestoltes, segons quina disfressa, sembla el més normal del món. Hi ha qui va vestit de pirata o d’alienígena pel passeig de Gràcia i no aconsegueix que ningú el miri. Potser algun turista despistat fins i tot es pensarà que és un aborigen amb el vestit tradicional. Vestir-se ja no és el que era, sobretot pel que fa als homes. Ara ja ningú va amb...
Llegeix més »

Després de Setmana Santa

Imatge
Ara que ja s’ha acabat això de la Setmana Santa, voldria dir un parell de coses. Igual que em passa amb la religió, jo no soc de cap equip de futbol, ni tan sols del Girona FC, ni molt menys del Barça, que representa a una ciutat molt allunyada de la meva. Entenc, això sí, que hi hagi gent aficionada, fins i tot amics, gent intel·ligent, amb talent i amb estudis, que ho deixen tot el dia que juga algun dels seus equips. Ho entenc perfectament, i no els puc recriminar res quan els veig que van cap al camp amb la samarreta posada, i també entenc que cridin i que s’esbravin a la seva manera. El que no podria entendre és que hi anessin amb la samarreta, amb els pantalonets curts, amb els mitjons i amb les sabates reglamentàries i que es passessin tota l’estona escalfant a la graderia, no fos cas que l’entrenador els cridés al darrer moment. No ho entendria i, a més, recomanaria a la família un tractament en alguna institució psiquiàtrica. Em passa una cosa semblant amb la religió catòlica,...
Llegeix més »