La història reincident

Les Ardenes és una regió boscosa repartida entre Bèlgica, Alemanya i Luxemburg. L’any 1870 els prussians van travessar per aquest inhòspit territori, suposadament impenetrable, i van sorprendre l’exèrcit francès dormint plàcidament en la palla dels camps de Sedan. L’any 1914, els francesos i els seus aliats no es podien imaginar que quaranta-quatre anys després de Sedan, l’exèrcit del Reich faria exactament el mateix, i també els va deixar bocabadats que les tropes de Hitler travessessin les Ardenes durant la Guerra llampec de 1940, deixant obsoleta de cop la famosa línia Maginot. Però encara és més inversemblant que només quatre anys després els nazis tornessin a sorprendre els aliats durant l’hivern decisiu de 1944, provant sort per l’impenetrable bosc.

La història reincideix i nosaltres no som capaços de treure’n les conclusions necessàries. Ara es vol tornar a construir un “Mur de Drons” davant de l’amenaça soviètica i l’orgullós president Trump en el fons es comporta com el canceller Chamberlain davant Hitler. Ara el futur es juga a Ucraïna, un camp de batalla amb moltes semblances amb el de la guerra d’Espanya o en altres indrets que eren tan remots i tan desconeguts en aquella època com els Sudets o la Carèlia. Tornarem a caure de quatre potes en els mateixos errors de 1939 i ningú és capaç de veure-ho? La resposta és Sí, i al final, com sempre, no quedarà clar qui haurà vençut.

 A Les Croix de bois, una novel·la de Roland Dorgelès publicada el 1919, just després de la Primera Guerra Mundial, hi podem trobar aquest diàleg suggeridor:

«–Pau o no pau, és massa tard, és una derrota. No hi ha res a fer, us ho dic, el joc s’ha acabat. Per a la resta de nosaltres, és una derrota.

Sulphart va aixecar el cap i va mirar fixament qui parlava així.

–Jo –va dir– dic i afirmo que és una victòria.

El bevedor el va mirar i es va encongir d'espatlles.

–Per què és una victòria?

Sulfart, desconcertat, va buscar un moment, sense trobar immediatament les paraules adequades per expressar la seva ferotge felicitat. Aleshores, sense ni tan sols entendre la terrible grandesa de la seva confessió, va respondre sense embuts:

–Crec que és una victòria, perquè en vaig sortir viu…»

Sí, hi haurà una guerra, i encara no en podem mesurar l’abast ni les conseqüències, però, aquesta vegada també, ja tindrem sort si sobrevivim. La història és reincident, la vida també, però a hores d’ara, tot fa de mal dir.

John Singer Sargent, Gassed, 1919.