11. La Libération de Paris (Robert Capa)

Títol complet: La multitud omple els Camps Elisis el 26 d’agost de 1944 per celebrar l’alliberament de París. En primer pla hi ha una filera de gendarmes, en compto fins a onze, amb el quepis i l’uniforme fosc, la foto és en blanc i negre. La part de baix de la imatge es confon ja amb la perforació del negatiu. En segon terme, un grup de persones, enfilades en algun element urbà invisible, alcen els braços amb fervor. Al fons, els edificis apareixen plens de gent, fins i tot als terrats.

Fa menys de setanta-dues hores que París acaba de ser alliberat i Charles de Gaulle avança cap a l’Arc de Triomf per retre homenatge a la Tomba del Soldat Desconegut, l’entusiasme és palpable als rostres de la multitud, conscient de viure un moment històric. Cinc anys abans, per aquest mateix lloc desfilaven les tropes victorioses de la Wehrmacht.

Capa ha acompanyat pas a pas les tropes del general Leclerc, documentant els darrers combats als carrers de París. L’escena és captada des d’un angle baix, probablement des d’un jeep amb la seva Contax, accentuant la monumentalitat de la composició. La línia dels quepis crea un ritme visual que condueix l’ull cap a la multitud. Capa immortalitza l’emoció col·lectiva sense retòrica.

El lloc és, sense dubte, l’encreuament dels Champs-Élysées amb el carrer d’Arsène-Houssaye, a pocs metres de l’Arc de Triomf. Avui, aquesta zona és sinònim de luxe: a la dreta hi ha la nova boutique Montblanc –Inspire Writing–; a l’esquerra, una de les botigues més emblemàtiques de Cartier, ubicada en l’immoble que va pertànyer a Dodi Al-Fayed.

Robert Capa, de nom real Endre Ernő Friedmann, era un fotògraf hongarès com els seus compatriotes Brassaï i Kertész. Fugint del nazisme, va conèixer la fotògrafa alemanya Gerda Taro, la seva companya sentimental i professional. Davant el rebuig de les seves obres, van inventar-se el pseudònim «Robert Capa», un suposat fotògraf nord-americà. Aquesta ficció va alimentar polèmiques sobre l’autoria d’algunes de les seves obres més famoses a la guerra d’Espanya. 

Gerda va morir esclafada per un tanc a El Escorial i Friedmann trobaria la mort nou anys després d’aquesta fotografia dels Camps Elisis en trepitjar una mina a Thai Binh, a la Indoxina francesa. Tant ell com Gerda van ser víctimes de la seva pròpia divisa: «Si la teva fotografia no és prou bona és perquè no t’has apropat prou al subjecte».

La Libération de Paris (Robert Capa)