12. Derrière la gare Saint-Lazare (Henri Cartier-Bresson)

Tot comença i tot acaba darrere l’estació de Saint-Lazare. És un quart i mig d’una al rellotge de la torre. A la Place de l’Europe convergeixen els carrers de Roma, Viena, Madrid, Constantinoble, Leningrad, Lieja i Londres. En anomenar-la «Derrière la Gare Saint-Lazare, París, 1932» en comptes de «Place de l’Europe, París, 1932», la imatge pren una interpretació diferent, ja que immediatament ens adonem de la pressa de l’home en primer pla, que sens dubte corre per agafar un tren.

El reflex de la silueta sobre l’aigua és el que sosté aquest home heroic que salta a correcuita, en què el taló de la sabata, que no acaba de tocar l’aigua, fa que la fotografia sigui màgica, un segon després, i el reflex desapareix. La silueta de l'home està duplicada en la d’una ballarina d’un pòster penjat a la barana més enrere. Però, a més hi ha una escala caiguda, la pila de grava i el semicercle de l’arc, detalls que serveixen per ordenar la geometria de la seva composició. Hi ha també els cartells on es pot llegir «RAILOWSKY» que té el significat ferroviari de «RAIL». El caos organitzat d’aquesta fotografia serveix bé com a metàfora de l’estat d’Europa d’entreguerres i també és una metàfora de la condició humana, l’afany d’elevar-se, encara que sigui arriscant-se a la utopia del vol.

Si és fàcil imaginar un «abans», l’home que, en la seva pressa per agafar el tren, pren una drecera per la plaça inundada en comptes de fer la volta, també és fàcil imaginar un «després» d’aquest «moment decisiu», el propi Cartier-Bresson va confirmar que moments després de prendre la imatge, l’home va relliscar i va caure al bassal. De fet, Cartier-Bresson per fer la foto ha de treure precipitadament la Leica entre els barrots de la palissada i una franja d’aquests apareix en el negatiu original. Aquesta és l’única fotografia seva que va requerir reenquadrament.

A València existeix una llibreria anomenada Railowsky  especialitzada en fotografia, que Pepe Font de Mora va fundar juntament amb el seu germà, té aquest nom exactament per aquesta fotografia. Encara que ells ignoraven en aquell moment que el cartell original estava tallat i en realitat deia «BRAINLOWSKY», i anunciava un recital de Chopin a càrrec del pianista Alexander Brailowsky.

Tot comença i tot acaba darrere l’estació de Saint-Lazare, però el món continua girant, deixant una corrua interminable d’instants decisius. París n’és la mostra més viva.

Derrière la gare Saint-Lazare (Henri Cartier-Bresson)