8. L’homme de la valise de la rue Vilnin (Willy Ronis)

En realitat, la fotografia no té un títol clar; pertany a la sèrie recollida al llibre Belleville-Ménilmontant, un dels millors de Willy Ronis. Aquesta imatge, com moltes altres, il·lustra un món que ja no existeix. 

Cap districte ha conegut, com aquest, paisatges sorprenents formats per un laberint de carrerons estrets i entrellaçats, on picotejaven les gallines o els ànecs, on s’encenien fanals de gas al vespre, passatges l’amplada dels quals no passava dels dos metres, terrenys buits, cases grises d’una o dues plantes, jardins abandonats, patis tancats per petites barreres de fusta. Tots aquests illots de cases insalubres del XXè arrondissement van desaparèixer a finals dels anys seixanta en un gran projecte de renovació urbana, i en el seu lloc hi ha ara un parc, al punt més alt del qual s’ubica precisament el Belvédère Willy Ronis, en homenatge al fotògraf parisenc.

La imatge en qüestió és senzilla i complexa alhora, nítida i en blanc i negre. Està presa entre els números 53 i 55 del carrer Vilin, que pujava amb trams d’escales fins al carrer Piat, al cim de Belleville. Hi ha un rètol gairebé mig escrostonat que cobreix tota la façana de l’edifici, on es pot llegir: «VINS “Au Repos de la Montagne” VINS». A l’interior de l’establiment, un client amb samarreta imperi i pantalons de treball està assegut en una de les taules de marbre, mirant de reüll cap a l’exterior, on uns nens juguen a terra.

Un home gran, amb una maleta als peus que sembla molt pesant, s’ha aturat un moment en el replà a descansar, abans d’iniciar un nou tram d’escales. Amb un braç recolzat a la barana, s’ha girat per contemplar també els nens que juguen. Al seu voltant, tot sembla començar a desintegrar-se: el rètol, la façana i les escales. Fins i tot sembla que emani de la taverna una fortor de resclosit.

És evident que l’home torna d’un llarg viatge, com una mena d’Ulisses vell i cansat. Observa els nens amb l’aire de qui es perd en els laberints d’un monòleg interior sense fi. D’un moment a l’altre, reprendrà un ascens escales amunt, potser ja definitiu. Mentrestant, la seva vida i el barri que va deixant enrere, esgraó a esgraó, s’anirà esvaint, com s’esvaeixen els records, quan tots els d’una vida sencera poden cabre a dins d’una maleta.

L’homme de la valise de la rue Vilnin (Willy Ronis)