Descobrint el Sidillà

El Sidillà és un subpaís vertebrat al voltant del Ter en el tram baix del riu, quan les seves aigües, ja encalmades, dubten d’anar cap a una riba o l’altra i decideixen fer una giragonsa d’anguila per anar guanyant temps. Aquest territori abasta una zona sovint ignorada en la cartografia turística, que comprèn, seguint les agulles del rellotge, Sant Llorenç de les Arenes, Sobrànigues, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges i Foixà, per acabar tornant a l’inici.

Generalment, igual que la Gàl·lia Transalpina, el Sidillà se subdivideix en tres parts. És una mena de gran papallona que té el cos en la península que dibuixa el Ter des de Sant Llorenç de les Arenes fins a gairebé tocar de Foixà, i, a un costat i l’altre, les dues ales: una oberta cap a Sant Jordi Desvalls i l’altra que s’estén fins a tocar de Verges. És una subcomarca orientada cap a llevant, amb la terra repartida en llargues franges de terreny que, vistes a vol d’ocell, semblen l’espinada nua d’un peix de riu.

Al bell mig d’aquest paisatge fluvial es troben les ruïnes de Sant Romanç de Sidillà, que emergeixen entre els pins i el cant de les cigales. El nom prové de l’antiga vil·la romana de Cidilianus o Sidilianum. Aquesta pineda, plantada per a fixar la duna, amaga les restes d’un poblat medieval i una església preromànica, que va quedar sepultada sota la sorra empesa pel vent i pel riu. 

Sota la petita nau el sol deixa rastres de llum allargassats, enterbolits només pel pas fugaç d’una oreneta que entra per una banda i surt per l’altra. Els habitants van perdre la batalla contra la duna de sorra a l’inici del segon mil·lenni, però els arqueòlegs van descobrir que, abans de marxar cap a Sant Llorenç de les Arenes, els veïns van tapiar conscientment els accessos de les cases amb l’esperança de tornar-hi.

Just al darrere d’un camp de blat de moro, hi ha la presa de Colomers que esdevé un altre punt clau de la zona i que ara fa també de passera. Aquesta infraestructura hidràulica, inaugurada a mitjan segle XX per desviar l’aigua cap als canals de regadiu, crea una zona humida on martinets blancs, corbs marins, tortugues de rierol i anguiles troben un refugi de calma i on el reflex de l’aigua, entre salzes, pollancres, volantins i ortigues bordes, convida a la contemplació.

El Sidillà és una comarcada minúscula, embastada amb el fil prim d’una munió de camins rurals, que connecten petits nuclis de població i que repuntegen un mosaic de terres i d’històries. Descobrir el Sidillà és, al cap i a la fi, aprendre a mirar el territori amb uns altres ulls, entenent que de vegades la bellesa més autèntica es troba en aquells racons que els mapes semblen voler ignorar i que el destí vol amagar sota la sorra.