T'ha agradat aquest escrit?
Llegir Al caliu del fornell és sempre gratuït, però si et ve de gust ajudar a mantenir viu aquest racó, pots fer una petita aportació:

• Amb PayPal: ☕ Fes clic aquí per anar a PayPal
• Per Bizum amb l'aplicació del teu banc: Si no tens el meu telèfon, escriu-me a qcurbet@icloud.com i et passo les dades.

Sobre la utilitat d’un mateix

A vegades em sembla que passo els dies vagarejant pel carrer, observant el teatre de la vida i mirant de no fer gaire nosa. Quan els anys et van posant a lloc i declines les grans proclames, t’adones que la dignitat potser es mesura més en el servei discret i en la lleialtat als petits paisatges que t’han configurat la mirada i t’adones que viure no és res més que un intent d’ajudar a bastir ponts. 

Un escriptor francès deia que, quan arriba la jubilació, és més útil el tallagespa que el bolígraf, però jo no tinc gespa i he d’engegar cada dia el bolígraf si no vull que creixin les herbotes en el meu cervell. Així, a còpia de ratllar papers amb una certa tossuderia, vaig omplint la lleixa del meu blog amb aquestes coses que llegiu uns quants. Aquest full en blanc diari és el meu tros de jardí, la meva manera de treure la pols a la memòria, perquè, en aquest ofici de viure i de descriure-ho, un descobreix que les paraules només prenen sentit si tenen alguna utilitat. 

Ben mirat, tot es redueix a una qüestió d’intencions. Théophile Gautier, que també era francès i que, malgrat el seu ardor romàntic, va acabar defensant que l’art no ha de tenir cap finalitat pràctica, feia dir a un dels seus personatges que «només allò que és inútil és veritablement bell; el que és útil és lleig». És una constatació contra la qual, crec jo, hem de lluitar.

Prefereixo pensar que la bellesa rau en el fet de ser necessaris. El meu bolígraf no talla la gespa, certament, però l’ofici de netejar el camí per on passen els records té la mateixa utilitat que la de l’hortolà. Escriure és la meva manera de cultivar la vida, en un món que sovint ho descarta tot quan ja no produeix un rendiment econòmic. Trobar sentit en les coses petites és un acte de rebel·lia; per això manifesto el meu desig de ser útil des de la discreció de la meva lleixa virtual.

Montesquieu –que no era menys francès que els altres dos– deia que allò que no és útil per a l’eixam tampoc no ho és per a l’abella. I potser és exactament això: si aquestes ratlles ajuden algú a passar la tarda, a recordar un paisatge oblidat o, simplement, a sentir-se acompanyat en la seva pròpia passejada pel carrer, l’esforç ja haurà valgut la pena. Al cap i a la fi, la meva petita utilitat depèn de vosaltres; sense eixam, l’abella es queda sense jardí. És una lliçó de correspondència cívica i vital: no ens podem salvar sols.

Si al principi deia que miro de no fer gaire nosa, ara m’adono que el bolígraf em serveix per fer tot el contrari: per fer-me present, per oferir un servei discret a la col·lectivitat. Escriure en un blog no canviarà el curs de la història, però és el meu granet de sorra per mantenir l’eixam despert, unit i conscient que, en el fons, tots som fets dels mateixos petits paisatges. He descobert, us ho confesso, que el meu objectiu en aquesta vida és ser útil: útil a la meva gent, al meu país –que no és França ni Espanya–, a la meva cultura i, si és possible, a mi mateix.


iPhoto Quim Curbet


Comentaris

  1. El cap de setmana llegeixo el blog amb un cafè amb llet davant, i entre setmana, en un descans de la feina o al migdia. Es la meva estoneta.

    ResponElimina
  2. Allò que és bo i bell ja és útil, sí més no als ulls de l'ànima

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La més bella de les mentides

Per què hem de guanyar els fatxes?

La reixeta dels somnis

La docència i la decència

Vladperpunkt

El cel pot esperar?