Elogi del rebot

El 12 de novembre de 1940, Winston Churchill va pronunciar davant la Cambra dels Comuns aquestes paraules en l’elogi fúnebre de Neville Chamberlain, el seu predecessor en el càrrec de primer ministre: «No està donat als éssers humans, afortunadament per a ells, ja que altrament la vida seria intolerable, preveure o predir en gran manera el curs dels esdeveniments».

Aquesta intervenció és considerada pels historiadors com una obra mestra de la retòrica, la generositat política i la dignitat institucional. Tot i que havien estat rivals polítics acèrrims i Churchill havia criticat durament la política d’apaivagament de Chamberlain envers Hitler, el discurs va aconseguir unir el Parlament en un moment crític de la Segona Guerra Mundial.

Ni Chamberlain havia pogut preveure les intencions de Hitler, ni en aquell moment Churchill podia intuir quan ni com seria el següent bombardeig de la Luftwaffe. I nosaltres tampoc podem saber què passarà demà, ni tan sols d’aquí a uns instants. La vida és aquesta incertesa, però és gràcies precisament a aquesta incertesa que tenim forces per a llevar-nos cada dia del llit. Si sabéssim perfectament tot el que ha de passar, com en una mena de versió personal del dia de la marmota, ens giraríem de costat i abraçaríem el coixí amb totes les nostres forces.

La vida és com una màquina del milió, intentem fer rebotar la bola, però no sabem mai exactament cap on anirà. N’hi ha que donen copets a la màquina, però la bola sempre va a la seva. La qüestió és que quan arriba a baix hem de tenir prou reflexos per a no perdre la partida.

Perquè, al capdavall, la màquina del milió no ens demana que endevinem on caurà la bola, sinó que estiguem desperts, amb els ulls ben oberts i els dits a punt quan arribi el moment. I això, que sembla poc, és tot: acceptar que no controlarem el trajecte, però sí la nostra capacitat de resposta. La incertesa no és el nostre enemic; és el motor que ens manté en tensió, vius, atents al següent bot.

Potser per això l’elogi de Churchill a Chamberlain no va ser només un gest de cortesia política, sinó una lliçó més profunda: per molt que ens equivoquem, per molt que el nostre judici fracassi, la història no es jutja només pels encerts, sinó per la manera com afrontem les conseqüències dels nostres errors. Chamberlain es va endur les crítiques, però Churchill va saber veure-hi l’home que havia carregat amb un pes insuportable en un temps impossible.

I nosaltres, en la nostra petita escala, fem el mateix cada dia. Ens llevem sense saber què ens espera, prenem decisions sense garanties, encaixem els cops que no vèiem venir i celebrem les casualitats que ens sorprenen. La vida, en el fons, no és un problema a resoldre, sinó un joc a jugar. I com a tot bon joc, la gràcia no està a guanyar sempre, sinó en el fet de no deixar de jugar. Afortunadament, no podem preveure el curs dels esdeveniments. I afortunadament, tampoc ens cal. Només cal estar preparats per al rebot.