El dia d'en Pla

«8 de març –Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.

A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:

—Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

I en efecte, seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys.»

Josep Pla començava d’aquesta manera El quadern gris, una de les obres magistrals de la nostra literatura. L’escriptor va refer i revisar aquest text original durant tota la seva vida. Va eliminar referències íntimes, va ampliar descripcions, va polir l’estil i, en la fase final als anys seixanta, va arribar a incorporar fragments d’altres narracions i retrats que ja havia publicat en llibres previs. Les ratllades obsessives en el manuscrit mostren la seva obsessió per aprofitar cada fragment per a la versió definitiva.

La recent publicació d’Il quaderno grigio (Settecolori), la primera traducció completa a l’italià del Quadern gris de Josep Pla, ha estat rebuda com un esdeveniment literari de primer ordre. La crítica italiana ha celebrat per fi el desembarcament d’un autor considerat «el més gran escriptor en llengua catalana» però fins ara pràcticament desconegut al país. Diaris com La Repubblica, Il Corriere della Sera i Il Foglio han destacat tant la importància de l’obra com la complexitat de la seva gènesi, subratllant que Pla va passar dècades reescrivint el seu dietari juvenil per convertir-lo en un retrat definitiu de la societat catalana.

La traducció de Stefania Maria Ciminelli i la presentació a càrrec de Xavier Pla, biògraf de l’autor, han posat en relleu el caràcter polièdric d’un llibre que difumina els límits entre realitat i ficció. L’edició de luxe de Settecolori arriba per corregir una anomalia històrica, ja que fins ara només s’havien publicat a Itàlia els llibres de viatges de Pla. La crítica l’ha definit com un «memorialista incansable», l’obra del qual estableix un diàleg subtil entre la joventut i la maduresa de l’escriptor. Aquestes referències en la premsa italiana confirmen l’entrada de Pla per la porta gran al panorama literari del país.

Aquesta traducció a l’italià arriba després que El quadern gris hagi estat objecte d’una notable difusió internacional, amb versions en múltiples llengües europees i asiàtiques. L’obra mestra de Josep Pla es pot llegir en alemany (Das graue Heft, 2007), francès (Le cahier gris, 1992 i 2013), neerlandès (Het Grijze schrift, 1993), portuguès (O caderno cinzento, 2011), serbi (Sivi Dnevnik, 2005) i fins i tot en xinès (2019). La traducció anglesa de Peter Bush, The Gray Notebook, publicada per New York Review Books el 2014, va significar un dels moments clau en aquest procés d’internacionalització, en incorporar Pla al cànon de la prestigiosa col·lecció nord-americana. Així, l’edició italiana de Settecolori publicada el desembre de 2025 s’inscriu en una trajectòria consolidada de reconeixement global de l’obra, que no fa sinó confirmar la importància cabdal d’aquest dietari en el panorama literari universal.

I potser ja seria hora que, a Catalunya, celebréssim un dia –el 8 de març?– dedicat a El quadern gris amb la mateixa devoció amb què Dublín ret homenatge a l’Ulisses de Joyce cada 16 de juny. Si els irlandesos han convertit el Bloomsday en una festa nacional que omple els carrers de vestits d’època, lectures públiques i rutes joyceanes, ben bé podríem imaginar un “Dia d’en Pla” que recorregués els escenaris del dietari: els carrers de la Barcelona dels anys deu, els pobles de l’Empordà, la universitat, les tertúlies del cafè i que ens convidés a menjar crema cremada. Perquè si hi ha un llibre que mereix ser celebrat col·lectivament com a fundacional de la nostra sensibilitat literària i de la nostra manera d’entendre el paisatge i la vida, aquest és sens dubte el quadern de Josep Pla. 

«La maleta és realment important. El viatge a París es produirà demà passat.»