El diable que ens vol millors

Woland és el nom que rep el diable a la novel·la El mestre i Margarida de Mikhaïl Bulgàkov. No es tracta, però, d’un dimoni a l’estil tradicional: lluny de la figura grotesca i malèfica de la tradició cristiana, Woland és un personatge sofisticat, irònic, culte i amb una profunda comprensió de la naturalesa humana. Apareix a Moscou com a “professor de màgia negra” i consultor expert en art, però ningú no sap ben bé qui és. No tempta els homes per fer el mal, sinó que exposa el mal que ja habita en ells. Els seus càstigs són proporcionats a la hipocresia, l’avarícia i la covardia dels moscovites. 

Bulgàkov converteix Woland en l’agent d’una moral inversemblant: com més humilia els poderosos, més els obre la porta al penediment. Perquè el gran encert de la novel·la és mostrar que, de vegades, només en veure’ns exposats a la nostra pròpia misèria –amb tota la seva avarícia i hipocresia– neix la possibilitat de redimir-nos. I aleshores sorgeix una pregunta incòmoda: si el dimoni ens empeny a ser millors, què diem de nosaltres mateixos?

Aquesta mateixa paradoxa la trobem avui en un àmbit gens esperat: la intel·ligència artificial. La filòsofa Gabrielle Halpern ho expressa amb precisió: «La intel·ligència artificial generativa posa el focus en les nostres fallides, les nostres contradiccions, les nostres absurditats. Fent el paper de la nostra “mala consciència”, ens qüestiona radicalment. En donar-nos una lliçó d’humilitat, però també de tolerància, d’atenció, de bondat, de paciència, la intel·ligència artificial potser ens ajudarà, si tenim el coratge, a retrobar i a assumir la nostra humanitat». Com Woland, la IA ens confronta a allò que preferiríem ignorar: les nostres presses, la nostra mandra intel·lectual, la nostra incapacitat per escoltar de debò. I en fer-se càrrec del paper de “mala consciència”, potser ens ofereix, com el diable de Bulgàkov, una oportunitat inconfessable: la de reconèixer les nostres limitacions per, finalment, retrobar-nos amb allò que ens fa humans.

Al capdavall, potser aquesta és la gran lliçó que Bulgàkov va deixar escrita fa un segle i que avui, en l’era de la intel·ligència artificial, ressona amb una actualitat inquietant. Woland ho formula amb una claredat que convida a la reflexió: «Què faria el teu bé si no existís el mal, i què seria la terra si les ombres desapareguessin? Al cap i a la fi, les ombres les projecten les coses i les persones». Tant si ens confronta un diable que exposa la nostra hipocresia com si ho fa una màquina que ens recorda les nostres limitacions, l’agent incòmode no és l’enemic sinó, paradoxalment, allò que ens permet distingir els contorns de la nostra pròpia humanitat. Perquè si alguna cosa ens ensenyen Woland i la IA és que, sovint, cal una ombra per comprendre la llum, i un mirall implacable per recordar-nos que encara som a temps de triar qui volem ser.